La controvèrsia neix a Hongria, on l’editorial Like Company —especialitzada en continguts SEO i notícies regionals sobre el llac Balató— va demanar Google per una presumpta infracció dels seus drets d’autor.
El conflicte va sorgir arran d’un article publicat a la pàgina web balatonkornyeke.hu, en què es relataven detalls sobre el cantant hongarès Kozso i la seva peculiar proposta d’introduir dofins al llac. Aquest contingut va ser posteriorment resumit pel chatbot Gemini, a petició d’un usuari que va sol·licitar un resum en hongarès del dit article.
L’editorial va considerar que la resposta del chatbot equivalia a un acte de reproducció no autoritzat, així com una posada a disposició pública del contingut protegit. A més, van al·legar que la seva obra havia estat emprada per entrenar el model d’IA, cosa que suposaria una nova infracció.
Les claus del conflicte jurídic
La demanda planteja múltiples interrogants jurídics que ara s’hauran de resoldre al TJUE mitjançant una qüestió prejudicial, per harmonitzar la interpretació del dret d’autor europeu. Les preguntes formulades inclouen:
1. L´output d´un chatbot constitueix comunicació pública?
Es pot considerar que la generació d’un resum semblant al text original és un acte de comunicació al públic, encara que el contingut sigui creat per un model predictiu?
2. L’entrenament de models LLM infringeix els drets d’autor?
Analitzar i aprendre de textos protegits per entrenar un model d’IA equival a fer una reproducció no autoritzada?
3. Es pot aplicar una excepció de mineria de text?
En cas que es consideri que hi va haver reproducció, es podria emparar sota l’excepció prevista per a text and data mining (TDM), si les fonts eren d’accés lícit?
4. És el resultat del chatbot una nova reproducció?
Quan un model genera un text que replica part d’una obra protegida, aquesta es considera una nova reproducció en el sentit legal del terme?
El paper de la mineria de dades i el model RAG
Aquest cas també posa al centre del debat l’ús de tecnologies com Retrieval Augmented Generation (RAG), que combina la cerca activa d’informació en temps real (per exemple, a Google Search) amb la generació de contingut a partir d’aquesta.
A diferència de l’entrenament tradicional, que passa de forma prèvia i aïllada, RAG permet al model utilitzar fonts externes a l’hora de generar una resposta. En el cas de l’article hongarès, el resum del chatbot podria no provenir de l’entrenament, sinó d’una consulta en temps real a la pàgina original.
Aquest matís complica l’atribució de responsabilitat: és el chatbot un simple intermediari o actua com un agent actiu que reprodueix contingut?
El que està en joc per a la propietat intel·lectual
Més enllà de la resolució d’aquest cas concret, el TJUE s’enfronta a qüestions fonamentals que marcaran el futur de la propietat intel·lectual a l’era de la IA:
La IA s’ha de considerar com una eina de reproducció?
Un model de llenguatge pot ser tractat com una base de dades?
Quin nivell d’originalitat requereixen els continguts generats per IA?
Quins límits cal establir a la mineria de dades?
La resposta a aquestes preguntes impactarà directament a editorials, plataformes tecnològiques, professionals del dret i, per descomptat, a la creació de continguts digitals.
Conclusió
El cas d’Hongria davant de Google no només és un xoc entre una editorial i un gegant tecnològic. És una mostra clara del buit normatiu i d’interpretació que encara persisteix a Europa respecte a la Intel·ligència Artificial i la propietat intel·lectual.
